Classes virtuals d'Història
de la professora Caty González

                                               "" INTRODUCCIÓ GENERAL

Presentació
Concepte de la Història
Bases conceptuals de les classes virtuals
Enllaços
  ""    PRESENTACIÓ

Sóc professora de Ciències Socials d'un Institut de Catalunya des de fa molts anys i al llarg d'ells he adquirit el que considero una bona experiència sobre la pedagogia de la Història (i ho dic directament jo perquè no sóc humil, ni modesta). He gaudit extraordinàriament de la que crec és una de les professions més meravelloses que hi ha, que consisteix a ensenyar al que no sap (activitat recomanada des de temps immemorials), però vol aprendre (aquesta segona part és fonamental), al mateix temps que alimentes el teu ego sense estar-se de res en el moment que, a l'entrar a l'aula, et converteixes en el centre d'atenció d'unes trenta persones, que no és poc, perquè durant diversos mesos a l'any actues un terme mitjà de tres vegades a la setmana. Aquesta actuació requereix una sèrie d'estratègies si es vol que el públic sigui fidel i no es vagi a fer campanes, i una tècnica metodològica que té com a base sagrada la participació en un treball en equip (alumne-professor) imprescindible, i d'aquí la necessitat de tenir un material en comú.

I he pensat aprofitar les múltiples possibilitats que oferixen les noves tecnologies a tot tipus de professionals, per a crear una pàgina web on poder compartir experiència i material. És a dir, oferir a alumnes, especialment, a col·legues i a tots els interessats en la Història, el material consistent en documents de tot tipus, com exercicis pràctics, explicacions teòriques, exàmens (i fins i tot la seva correcció), pel·lícules (solament indicació de la fitxa tècnica estricta, perquè m'han dit que ocupen molt espai), fotografies, tècniques d'estudi i d'altres, que he anat recopilant al llarg de la meva labor professional per al treball en equip al que he fet al·lusió més amunt, amb la finalitat de què es pugui utilitzar si es considera, clar, d'utilitat, a manera, diguem, de classes particulars (virtuals) d'Història. Com si ens veiéssim cada dia a la classe.

No domino tota aquesta tecnologia així que, segurament, al principi faré més d'un error quant a l'organització o presentació del material, però, com tot, ja aprendré amb la pràctica i, com dic als meus alumnes: tenim dret a equivocar-nos!. En resum, ofereixo el material acumulat entusiàsticament al llarg dels meus molts anys de docència de les Ciències Socials, especialment d'Història (matèria a la qual en primer lloc dedicaré els meus esforços informàtics), a tota aquella persona que ho vulgui consultar i, si a més, vol preguntar-me directament alguna cosa o fer alguna crítica positiva o negativa (que de les fallades s'aprèn molt), indico el meu correu electrònic per si fos menester usar-lo encara que no em comprometo a respondre sinó a aquells que em sembli convenient. De tota manera, agrairia que si trobeu algun error (ortogràfic o de contingut, o de qualsevol altre tipus) m'ho comuniquéssiu (aquells alumnes que ho facin els pujaré un punt a la nota final).



""El meu correu electrònic és: cgonza2@xtec.cat


El material que posaré a la disposició del que vulgui consultar-lo serà bilingüe castellà -català (però a Internet hi ha traductors, per exemple: http://www.apertium.org/index.php?id=translatetext o el traductor de Google toolbar), encara que predominarà el català, que és tal com jo m'he comunicat a les classes amb els meus alumnes, perquè encara que la llengua oral hagi estat, en principi, el català, estant en un Institut de població bilingüe, les classes, lògicament, s'han adaptat a aquesta realitat i no hi ha hagut cap problema a utilitzar ambdós idiomes, i espero que en aquestes classes virtuals tampoc n'hi hagi. En el cas de les gravacions, tenint en compte que no hi ha traductors de so, en atenció als alumnes virtuals de llengua castellana les he gravades en castellà. També he decidit traduir personalment les interpretacions dels fets dels temes de batxillerat per allò de les matisacions.



Com en els Instituts de Catalunya el nivell dels alumnes d'una mateixa classe no és homogeni ni de bon tros, l'enfocament de les classes té en compte aquesta diversitat quant a base de coneixements, capacitats i voluntats, pel tal hi haurà dos nivells d'activitats d'ensenyament–aprenentatge: el nivell general dirigit als alumnes que poden seguir el programa, i el nivell de reforç destinat a alumnes que necessiten assegurar tant les bases de coneixements teòrics (els conceptuals), com les tècniques d'estudi (els procedimentals), com les ganes de treballar (l'actitud), partint d'una idea fonamental: els alumnes que estan fent l'ensenyament secundari són intel·ligents, (com ho som la immensa majoria de la població), vull dir que estan capacitats per a seguir un aprenentatge bàsic que es podrà anar adaptant a les seves necessitats, i si no aproven de cap manera es deu al fet que no siguin intel·ligents, amb tota la imprecisió que aquesta paraula comporta, però amb la qual ens entenem perfectament quan la utilitzem comunament.


El material està organitzat tal com es veu en la pàgina d'inici, l'Index General de les classes d'Història: en primer lloc es troba aquesta Introducció General de presentació, i desprès el material està ordenat segons els cursos de l'ESO i Batxillerat dels Instituts de Catalunya (correspon a l'apartat "CURSOS" de l'Index General) amb una pàgina inicial per curs de manera que, si es selecciona un tema, visualitzem una pàgina-guió de seguiment del tema, tant pel nivell general, com per al de reforç, els apartats de la qual estan vinculats a pàgines individuals. Però per si el seguiment dels diversos temes és més aclaridor, he organitzat el mateix material de cada curs per temes (correspon a l'apartat "TEMES" de l'Index General), per exemple, Quart, presentat cada tema en una pàgina-marc d'índex , de manera que constantment estigui present el curs i el tema en el que us trobeu, perquè les pàgines d'exercicis i activitats corresponents a cada tema (que estan en el marc-central de la pàgina) es visualitzen simultàniament a l'índex del tema (que està en el marc-esquerre de la pàgina): per exemple, en la pàgina-marc del guió  del tema 1 de 4rt d'ESO, cliqueu Avaluació Inicial. He procurat que el pas d'un sistema a l'altre sigui constant a través de vincles i ja decidireu quina possibilitat us va millor.
He adaptat el material per a què les persones amb dificultats de visibilitat puguin accedir-hi, en aquest cas, han d'entrar sempre per la columna "CURSOS" i seleccionar el que els interessi (per exemple: primer) perquè l'apartat "TEMES" està organitzat utilitzant marcs i no està adaptat, però, com deia més amunt, el contingut és exactament el mateix.
El material s'anirà completant i, per tant, modificant a mesura que consideri oportú, ja sigui perquè disposi de més informació o perquè cregui convenient ampliar-lo, reduir-lo o, en definitiva, canviar-lo. Quan algun dels exercicis proposats tingui la correcció a continuació, ho avisaré perquè no es caigui en temptacions inútils. En l'Index General hi ha altres apartats, la majoria inclosos en el material de les classes, però que he posat a part per si és útil tenir-los agrupats (per exemple, les tècniques d'estudi).


Abans de seguir, recordeu que aquest material no és material de divertiment sinó d'estudi, o sigui, interessant i útil per als que vulguin ampliar els seus coneixements històrics a força d'aprenentatge pur i dur. Que el que avisa, no és traïdor.


Per als no iniciats en l'estudi de la Història anirà bé estudiar, a continuació, a manera d'introducció a tot el material, la concepció de la història que seguiran aquestes classes virtuals i que és el primer que plantejo als meus alumnes a l'inici de curs des de primer d'ESO, adaptat al seu nivell, ja que constituïx l'eix vertebral de tot el material que us presento. Anar al concepte de la Història dirigit als alumnes del primer cicle de l'ESO

 

CONCEPTE DE LA HISTÒRIA (segon cicle d'ESO/Batxillerat)

El títol respon a la manera d'entendre la Història que té tot professor d'història, és a dir, que el punt de vista des del qual enfocarà les explicacions, l'organització i la seqüenciació del material estarà en funció de com interpreta la Història.
Una interpretació condicionada al mateix temps per tots els altres factors que determinen la seva mentalitat, la seva ideologia i, en definitiva, el seu sistema de valors per molt objectiu que pretengui ser. S'entén, per tant, que, per exemple, el fet de ser dona, professora, catalana, espanyola, europea, provinent d'una determinada classe social, etc, etc, condicionen la meva visió de la Història, i ha estat i estarà inevitablement present en les classes que dono. Dit això, jo sempre he pretès ser el més objectiva possible en el sentit que, per a evitar precisament una parcialitat excessiva, he procurat donar diferents interpretacions dels fets històrics a través d'articles de distints i contraposats autors o, especialment, posant-me en la pell dels diferents protagonistes de la Història en el moment de donar les meves explicacions a la classe, o actuant a manera d'advocat del diable quan la situació així ho requeria. Tot això perquè la meva intenció mai ha estat la d'adoctrinar sinó d'informar el més objectivament possible d'uns fets que han protagonitzat els homes i dones del passat, per a comprendre no solament per què han actuat així, sinó també per a comprendre la nostra situació històrica actual, amb la finalitat que els meus alumnes adquireixin la capacitat de raonar per sí mateixos, d'adquirir idees pròpies i de saber per què els passa el que els passa com a membres d'una classe social, o per què pensen això i no allò, i amb la finalitat última que si el món que els hem construït no els agrada, que sàpiguen que es pot canviar (poc o molt) perquè hi ha hagut homes i dones que ho han fet.

 

Les bases conceptuals de les classes virtuals d'Història que presento, dirigides als nois i a les noies del segon cicle de Secundària i el Batxillerat, serien, doncs, les següents:

La Història és una Ciència Social que estudia els fets protagonitzats per l'home social. Estudia els fets històrics. Els historiadors interpreten aquests fets històrics i els professors presentem aquestes interpretacions segons la nostra pròpia interpretació, seleccionant aquella que ratifica l'explicació donada, o la que està acceptada majoritàriament, o presentant la contraposada en funció de la major o menor objectivitat de la qual parlàvem. Però per tot el que estem dient, és fonamental distingir el fet de la interpretació. El fet històric és incontrovertible mentre no es demostri el contrari. La Història és una ciència que analitza fets científics, és a dir, demostrables (basant-se en materials de diversa categoria, com documents* de l'època que estudia), però la Història no és una ciència exacta, és una ciència social, no estudia números, estudia l'actuació humana en societat, i pretén no solament saber què ha passat, sinó comprendre per què els éssers humans han fet això i no allò altre, perquè sabent que sent l'ésser humà en el seu vessant social (i no individual) l'objecte del seu estudi, cal donar un cert marge d'error als fets, a l'espera, sempre, de nous descobriments, tant més possible com més allunyats o més propers en el temps siguin els fets que estudiem. I no oblidar mai la possible modificació interpretativa que dels mateixos s'hagi efectuat.

Tornant a la necessitat de diferenciar el fet de la interpretació, insistir que interpretar vol dir explicar, encertadament o no, accions o esdeveniments que poden ser entesos de diferents maneres. Quan es presenta una opinió en una explicació a la classe o en un examen, o bé ha d'identificar-se com opinió o bé ha d'exigir-se a l'alumne que la reconegui com a tal. Així, podem dir “La planificació de la família és una condició imprescindible per a resoldre el problema de la pobresa a Àsia”, però molt millor hagués estat dir: “Segons el sociòleg Kenneth Galbraith, la planificació de la familia és una condició imprescindible per a resoldre el problema de la pobresa a Àsia”. Els professors amb freqüència ens oblidem de recalcar quan estem explicant un fet o quan estem explicant una opinió o donant una interpretació i, segurament, en nombroses ocasions jo també hauré caigut en aquest confusionisme en les meves classes i en aquest material. Però vosaltres hauríeu d'acostumar-vos a diferenciar-lo.

En definitiva, la concepció de la Història, com eix interpretatiu bàsic del que parteixen aquestes classes virtuals d'Història s'assenta en els pilars següents:

  • Els fets històrics, dèiem, són els protagonitzats per l'home/dona social. Volem dir que el que ens interessa estudiar és l'actuació humana en societat, la qual té transcendència social, és a dir, que d'alguna manera és representativa d'un grup social. Les accions humanes pròpiament privades, que només afecten a l'entorn individual, en principi no són objectes d'estudi de l'historiador, potser interessin al psicòleg, al psiquiatra o al metge, però no a l'historiador.
  • Els fets històrics es deuen a múltiples factors, és a dir, no responen a una sola causa, encara que, de vegades, per a simplificar, destaquem un factor fonamental. Aquests factors que determinen els fets històrics, els condicionaments de l'actuació humana, són els condicionaments naturals (el clima, el relleu, la vegetació, entre altres), és a dir, l'espai geogràfic natural en què hi viuen els protagonistes de la història, i els condicionaments socials o històrics, és a dir, elements o factors creats per l'ésser humà, com pot ser la classe social a la qual es pertany, el sistema polític en què et trobes o la mentalitat imperant. Tots aquests condicionaments determinen l'actuació humana i han de ser tinguts en compte per a comprendre les causes d'aquesta actuació, el que fa molt complex, lògicament, l'anàlisi històrica. Els professors de Secundària, a les classes, tractem de simplificar tant els fets històrics com la interpretació que els explica seleccionant els que considerem més importants.
  • Els condicionaments històrics poden ser de caràcter demogràfic, econòmic, social, polític o cultural i el conjunt d'elements de cadascuna d'aquestes categories, seguint un ordre determinat, formen les estructures històriques. Una estructura és, doncs, una manera d'organitzar els elements d'un conjunt que es manté invariable durant molt temps; l'estructura econòmica, per exemple, seria la manera com estan organitzats els elements que intervenen en la producció, la distribució i el consum de béns materials que una societat necessita.
  • Els historiadors organitzen els fets històrics en períodes o èpoques històriques per a facilitar el seu estudi, èpoques amb característiques comunes, és a dir, amb una estructura econòmica, social, política i cultural determinades, a pesar que sempre hauríem de tenir en compte que no existeixen èpoques històriques “pures”, és a dir, que com la Història evoluciona, sempre es troben elements residuals de l'època anterior i elements nous, antecedents de l'època posterior. La comunitats que tenen unes estructures comunes formen les civilitzacions.
  • Les estructures que conformen una època històrica no estan aïllades. La comprensió d'una època històrica suposa entendre la interrelació existent entre les diverses estructures, és a dir, la relació entre l'organització econòmica i la societat, per exemple.
  • La Història s'inicia amb l'aparició dels éssers humans i aquests, com animals que som, han lluitat bàsicament per la supervivència, però gràcies a les seves capacitats intel·lectuals han procurat millorar les seves condicions de vida, tant materials com espirituals.
  • Aquestes condicions de vida, segons sabem, estan condicionades per les estructures que caracteritzen cada època històrica. El que significa que les estructures no són inamovibles i eternes, sinó que han canviat al llarg de la Història.
  • Les èpoques històriques canvien a causa de les revolucions. Una revolució és, doncs, un canvi d'estructura. Però les estructures canvien perquè hi ha homes i dones que les fan canviar. Els revolucionaris són homes i dones que no estan conformes amb l'organització econòmica, social, política o cultural existent ja que consideren que la majoria de la societat no es beneficia suficientment d'elles i creuen que es poden millorar les condicions generals de la majoria de la societat canviant les estructures.
  • Si la revolució triomfa, s'entra en una nova època històrica, encara que sempre hi ha un període o època de transició en la qual es barregen elements d'una època en crisi mentre es van imposant elements que caracteritzaran la nova època històrica encara no totalment consolidada. Quan predominen els nous elements econòmics, socials, polítics i culturals estem davant d'una nova època històrica, perquè els canvis que acostumen a iniciar-se en una estructura afecten inevitablement a la resta de les estructures per la interrelació existent entre elles.


    Per comprendre una civilització hem d'analitzar les estructures bàsiques que la defineixen:
    • L'ESTRUCTURA ECONÒMICA o sistema econòmic és la manera com s'han organitzat els homes i dones d'una societat per a aconseguir els béns materials que necessiten. Però al llarg de la història s'han organitzat de maneres diferents i per a facilitar el seu estudi els historiadors de l'economia han fet la següent classificació dels sistemes econòmics atenent a diverses característiques (convindria consultar la terminologia històrica bàsica per a recordar conceptes que s'utilitzaran a continuació)

      En funció de la tecnologia existent, sobretot la font d'energia utilitzada majoritàriament per a produir els béns necessaris, distingiríem tres grans tipus d'economies:
      • ECONOMIA DEPREDADORA: tipus d'economia en la qual no existeix la producció d'aliments i es produïxen escassos béns utilitzant energia muscular.
      • ECONOMIA AGRÀRIA: tipus d'economia en la qual la producció de béns no està mecanitzada (la font d'energia és, fonamentalment, muscular).
      • ECONOMIA INDUSTRIAL: tipus d'economia en la qual la producció de béns està mecanitzada.

                     En funció de a qui pertanyen els mitjans de producció distingiríem dos tipus de sistemes econòmics: 

      • ECONOMIA CAPITALISTA: tipus d'economia en la qual la propietat dels mitjans de producció és privada.
      • ECONOMIA SOCIALISTA: tipus d'economia en la qual la propietat dels mitjans de producció és estatal.

       

    • L'ESTRUCTURA SOCIAL o sistema social és com està organitzada una societat segons el repartiment de drets, deures i béns establert. En funció del repartiment establert al llarg de la història trobem dos tipus de societat:

      • SOCIETAT IGUALITÀRIA que és un tipus de societat en la qual tot el món té els mateixos béns, drets i deures.
      • SOCIETAT JERARQUITZADA que és un tipus de societat en la qual el repartiment de béns no és igual per a tot el món, per tant, existeixen classes diferenciades pel seu nivell de rendes. En el cas d'aquesta societat trobem una subdivisió:
        • Societat jerarquitzada estamental: és una societat jerarquitzada en la qual les classes socials tenen diferència de béns, drets i deures.
        • Societat jerarquitzada classista: és una societat jerarquitzada en la qual les classes socials tenen diferència de béns, però no de drets i deures. O sigui, és una societat en la que els béns no estan repartits per igual però els majors d'edat tenen els mateixos drets i deures.

    La interrelació entre l'estructura econòmica i social es posa de manifest si tenim en compte, per exemple, que la classe social dominant és la qual posseïx els mitjans de producció.

    • L'ESTRUCTURA POLÍTICA o sistema polític és el conjunt d'institucions i organismes que serveixen per a fer complir el repartiment de béns, de drets i de deures establert. És a dir, per a governar una societat.

      En funció de com està repartit aquest poder polític es poden establir dos tipus de sistemes polítics:
      • SISTEMA POLÍTIC OLIGÀRQUIC: sistema polític en el qual una minoria posseïx el poder polític (la classe dominant).
      • SISTEMA POLÍTIC DEMOCRÀTIC. sistema polític en el qual els ciutadans tenen el poder polític (existeix sufragi universal i igualtat de drets per a tots els majors d'edat independintement de la seva riquesa, sexe, raça i religió).

     

    • L'ESTRUCTURA CULTURAL o cultura són els coneixements que té una societat. Són elements culturals, entre uns altres, els valors morals, les religions, les teories científiques, les manifestacions artístiques, la llengua i les ideologies que existeixen en una societat.

      En funció de la concepció del món que predomina en una societat es poden distingir tres tipus de cultura:
      • CULTURA ANIMISTA: concepció del món que basa l'explicació dels fets no comprensibles lògicament en la voluntat d'elements naturals a qui atribuïx poders màgics (una muntanya, un arbre, un animal). 
      • CULTURA RELIGIOSA: concepció del món que basa l'explicació dels fets no comprensibles lògicament en la voluntat d'un o diversos éssers sobrenaturals.
      • CULTURA CIENTÍFICA: concepció del món que basa l'explicació dels fets no comprensibles lògicament en una anàlisi científica (experimental i demostrable).

* Els materials que aporten informació per l'estudi de la Història es diuen fonts històriques (per exemple, un document). Si el document ha estat escrit en la mateixa època de què parla, la font és primària, en cas contrari es diu secundària.

 

Enllaços d'interès:

                         Tornar a l'índex general